El meu amic

sábado, 10 de marzo de 2018
ISABEL-CLARA SIMÓ
ISABEL-CLARA SIMÓ

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

La Columna - (viernes, 09 de marzo de 2018)

Cargando...
Descarga audio: pulsa aquí

El meu amic Ramon Solsona em va trucar per dir-me que se n’anava a Alcoi i que volia que li diguera algunes coses útils per a un visitant. Li vaig dir unes quantes coses, però tot de sobte me’n vaig recordar del meu bon amic Jordi Tormo que es coneix Alcoi com el palmell de la mà, que ha estat regidor de Cultura i que sap tota la història del nostre Alcoi. Naturament, ell treballa i no disposa de tot el seu temps lliure, però li va dedicar unes quantes hores i després li va fer indicacions valuoses. Ramon Solsona va tornar enamorat d’Alcoi i m’ho va explicar en un dinar, a casa seua en què hi havia safanòries i espancao. Li vaig parlar de les bajoques farcides i em va dir que hauria de tornar… 

Que conste: Ramon Solsona és un magnífic escriptor. Ara mateix acaba de guanyar el premi Joaquim Amat-Piniella per la seua novel·la “Allò que va pasar a Cardós”, una novel·la que no vos podeu perdre. És fantàstica.

Ell és un home molt conegut per les seus intervencions a la ràdio com a lingüista i per haver sigut guionista d’algunes sèries cèlebres. Sabeu què? Va participar en la lletra de l’himne al Barça amb ocasió del centenari del club, amb l’insigne músic Ros Marbà. Té una pila de premis, entre els quals el Premi Sant Jordi de novel·la I a més és l’antítesi de la pretensió: és d’una senzillesa que et fa ser amic d’ell encara que no ho vulgues. Ah, també és poeta.

Doncs parlant d’Alcoi, vaig rememorar els bells versos de Vicent Andrés Estellés -el millor poeta de tot el segle XX, en paraules de l’erudit el nord-americà Sam Abrams-. Per exemple:

         Extens amor, universal contrada.

         Sendes, camins de guerrers i cavalls,

         si al dematí prosperen les floretes.

 

         Ací el barranc de la decisió,

         alters acers, vistòria cristiana.

         Plorava el temps amb llàgrimes de sucre,

         plorava el temps amb llàgrimes florides.

 

         Fou derrotat el benigne cabdill.

         Com una pols, perdurava un prestigi.

         Fou abolit? Retorna de vegades.

 

         Retorna en llum, en clarobscur indòmit.

         Un cavaller camina pel barranc,

         amb ulls oberts. Medita la batalla.

 

Genial: paraula d’alcoiana

Deja un comentario
Normas de uso:
> Esta es la opinión de los internautas, no de radioalcoy.com
> No está permitido verter comentarios contrarios a las leyes españolas o injuriantes.
> Reservado el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Acepto la cláusula de privacidad


Load more content